Aquest dilluns es compleixen dues dècades d'aquell desplaçament insòlit de 8.000 quilòmetres. El bisbe de Balsareny, que havia decidit no tornar mai més a Catalunya per coherència amb la seva missió, va rebre la màxima distinció catalana al cor de l'Amazònia. L'acte va trencar el protocol habitual, ja que va ser el cap de l'executiu qui es va traslladar fins a la residència del guardonat per lliurar-li l'obra La lletra i la clau d'Antoni Tàpies.
“"És l'home que està fent l'estatut dels pobles que viuen a l'altra cara del planeta."
Durant la trobada, Pere Casaldàliga va refermar el seu compromís amb les causes dels pobles indígenes i els drets humans. El religiós, que va morir l'agost de 2020 als 92 anys, va viure més de mig segle al Brasil lluitant contra les desigualtats del sistema latifundista i defensant la teologia de l'alliberament, una tasca que li va costar nombroses amenaces de mort al llarg de la seva vida.
La trajectòria de Casaldàliga va estar sempre lligada a les seves arrels al Bages, tot i la distància. Ordenat sacerdot a Barcelona el 1952, va marxar com a missioner claretià el 1967. A més del Premi Internacional Catalunya, la seva figura va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i el Premi per la Pau de l'Associació per a les Nacions Unides.
