El medi forestal ha estat històricament un dels espais més simbòlics i un territori ideal per a les intrigues dins la cinematografia. La narració ens transporta a un poblet al faldar de les muntanyes, on l'alcalde Tonet, aficionat al cinema, havia agençat una sala de projecció al darrere del Casinet, el cafè de la plaça.
Aquesta sala improvisada, amb una pantalla de lona i un projector Ossa manllevat de les Congregacions Marianes de la ciutat cap de comarca, requeria que els espectadors portessin les cadires de casa seva. La projecció s'interrompia constantment per canviar la bobina, un ritual que marcava el ritme de l'entreteniment de l'època.
El protagonista d'aquesta història és en Pauet, un noi orfe acollit pels pagesos de Cala Tuies. Després de treballar tota la setmana, els dissabtes al capvespre baixava al poble per anar al cinema. Restava embadalit a primera fila, especialment amb els westerns en colors, com la pel·lícula que es projectava un vespre de tardor: Horitzons llunyans, un film d'Anthony Mann protagonitzat per Jimmy Stewart.
Tinc gana!
Mentre tornava a la masia en bicicleta, vorejant el bosc, la boira va començar a baixar. Tot i conèixer el camí, en Pauet va sentir un plany procedent del gruix dels pins. En penetrar en l'espessor, la foscor el va engolir fins que es va trobar amb un nen de pell molt clara que el mirava amb ulls tristíssims i li demanava auxili. Després d'una persecució infructuosa, la nit va acabar engolint el jove Pauet.
