L'obra, que arriba a les llibreries aquest dimecres, planteja que davant un món "que cau a trossos", l'única via constructiva és l'esperança activa. Torralba (Barcelona, 1967) explora en l'assaig, publicat per Destino, els mecanismes que sostenen l'esperit humà en moments d'incertesa, combinant filosofia, literatura i experiència.
“"La desesperació condueix a l'autodestrucció i, en el pitjor dels casos, al suïcidi."
L'autor contraposa l'esperança al nihilisme, definint-la com "una virtut, un hàbit, un dinamisme de vida". Aquesta actitud, tot i ser més complexa perquè "el mal és molt sorollós i el bé és molt discret", és l'única que permet la transformació de la realitat.
“"Davant la tragèdia del món, podem arronsar les espatlles i adoptar el paper d'espectador, que mai canvia la realitat."
Per il·lustrar el poder de l'esperança col·lectiva, Torralba cita exemples històrics com la lluita per millorar les condicions laborals, inspirada per Karl Marx i Engels, o l'alliberament de l'Índia de l'imperialisme britànic liderat per Mahatma Gandhi. L'assaig també analitza el corrent del desencís a través de figures com Franz Kafka i s'inspira en obres com El crit d'Edvard Munch i L'esperança de Gustav Klimt.
