El mestre, historiador i geògraf Jaume Esquius, que en aquell moment donava classes a Castellbell i el Vilar, va viure en primera persona la dificultat de tornar a Manresa. Recorda haver conduït un Seat 600 amb quatre persones a bord, mantenint la primera marxa des de Castellbell fins a casa seva.
El trajecte va ser especialment complicat a la pujada cap a l’antiga C-1411 (actual C-55), on havia d’esquivar constantment cotxes que relliscaven. Un cop a la carretera principal, el panorama era desolador, amb camions a la cuneta i vehicles aturats, cosa que el va obligar a circular lentament fins a agafar la carretera de Can Poc Oli, la més plana per arribar al seu destí.
“"No recordo problemes especials. Com cada nevada grossa, segur que se'ns van quedar autobusos aturats a la carretera, però ho assumíem. Nevava? Doncs nevava! Plovia? Doncs plovia! I sense mòbils."
Altres veïns també recorden els problemes de mobilitat. Ramon Fontdevila, mestre i polític jubilat, va veure com es suspenien els exàmens de conduir de la seva dona a Manresa. Per la seva banda, Ramon Costa, actual alcalde de Marganell i gestor d'una empresa d'autobusos el 1986, minimitza els problemes, recordant que la neu era un fet assumit.
Més enllà del caos circulatori, la nevada també va tenir un vessant lúdic. Fina Farrés, membre de Càritas, recorda que va aprofitar el dia per sortir amb els nens a jugar a la neu al parc de Sant Ignasi, un record que molts ciutadans de la zona comparteixen.
