L'inici d'any ha estat marcat per l'allau de nous terminals telefònics obsequiats a les generacions més joves i per la tragèdia de l'incendi en un local de copes a l'estació d'esquí de Crans Montana. Aquest succés, en un entorn afavorit, hauria de provocar una reflexió seriosa sobre el paper de les pantalles i les xarxes socials a les nostres vides.
Si no ho gravem vol dir que no ha existit, si no fem una selfie no hi hem estat, si no ho compartim a les xarxes no ho hem viscut.
La mort de desenes de joves posa en evidència la perillositat de substituir la lògica racional per la dependència del mòbil, fins al punt de perdre la capacitat d'actuar en situacions extraordinàries. La primera reacció de moltes víctimes va ser gravar per testimoniar la seva presència, sense pensar a fugir per preservar la pròpia vida.
Aquesta nova normalitat ha creat una cultura on el protagonisme recau en la imatge digital compartida, i no en les persones o els valors humans. És greu constatar que la tecnologia, aliada de l'aïllament, mana les conductes fins i tot per damunt de l'instint de supervivència.
L'autor conclou que ens trobem davant un greu fracàs social i educatiu. No és només qüestió de plans d'emergència, sinó d'una reeducació urgent en valors reals per garantir la protecció personal i col·lectiva, ja que la imatge ha passat a valdre més que una vida.
