En un vídeo publicat a Instagram, dins del marc del seu pòdcast Criando sin miedo, el doctor Carlos González va respondre a la consulta d'una mare anomenada María sobre la seva filla de tres mesos, que mai aconsegueix agafar el son sense la presència d'un adult. L'expert va assenyalar que aquesta situació és completament habitual, especialment entre pares primerencs.
“"¿Algú t’ha dit alguna vegada que els nens de tres mesos dormen sols? Doncs ho sento, no és així."
González explica que, durant els primers anys de vida, els nens tendeixen a dormir amb la seva mare, i que aquesta necessitat de companyia no és excepcional ni limitada a una etapa concreta. Afegeix que, fins i tot quan els nens creixen i dormen en un bressol o llit proper, l'acompanyament de l'adult fins que concilien el son és la pràctica més habitual.
Aquesta necessitat de proximitat es pot mantenir durant diversos anys. Segons el pediatre, no és estrany que els nens de quatre, cinc o sis anys, i fins i tot de set anys, prefereixin que l'adult estigui present fins que s'adormen. A aquesta edat, el nen ja comprèn que l'adult se n'anirà un cop hagi agafat el son.
Amb aquest missatge, Carlos González insisteix que la necessitat de proximitat al dormir forma part del desenvolupament habitual dels nens i no s’ha d’interpretar com un problema que s'hagi de corregir.
