La profunda transformació de l'edifici, construït a finals del segle XIX per l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, ha permès casar l'obra nova amb els elements patrimonials originals. Aquest lloc és històricament rellevant, ja que l'any 1894 s'hi va generar per primera vegada energia elèctrica a Manresa. El projecte ha tingut un cost de prop de quatre milions d'euros, finançats majoritàriament per fons europeus, amb una aportació d'un milió per part de l'Ajuntament de Manresa.
“"Hem intentat recuperar tot el que és el bé patrimonial emfatitzant els seus valors però al mateix temps incorporant elements importants com l'eficiència energètica."
El projecte arquitectònic, liderat per l'equip de la vigatana Meritxell Inaraja, ha destacat per la seva “sensibilitat enorme” en la recuperació i dignificació de l'espai. S'han preservat elements com els paviments originals (de finals del XIX i principis del XX), els pilars de ferro i les encavallades a les cobertes, combinant allò nou amb allò vell per recordar “el pas de la història”.
A més de la preservació històrica, s'han incorporat elements d'eficiència energètica clau, com un sistema de doble façana al carrer Llussà que regula la temperatura, i un lluernari central que aporta llum natural a totes les plantes. Aquest sistema va ser crucial per a l'elecció del projecte d'Inaraja.
L'edifici acollirà les oficines de l'organisme municipal ProManresa, que unificarà els serveis d'ocupació, comerç i emprenedoria. La nau gran s'ha reconvertit en un escenari per a esdeveniments culturals, mentre que la planta subterrània es destinarà a la cultura creativa i transformadora amb FABA, amb accés independent des de l'exterior.
