Durant anys, l'aspirina ha estat un tractament clàssic en les consultes de cardiologia per a la prevenció d'infarts. No obstant això, nous estudis han qüestionat l'eficàcia generalitzada d'aquest hàbit, portant els especialistes, com el doctor Aurelio Rojas, a establir criteris més estrictes sobre qui se'n pot beneficiar.
El medicament actua inhibint de manera irreversible l'enzim COX-1, evitant que les plaquetes s'activin i s'enganxin entre elles. Aquest mecanisme és crucial per frenar la formació de coàguls que poden taponar una artèria del cor quan una placa de greix es trenca, desencadenant un infart.
“"El benefici és petit i el risc de sagnat pot superar l’avantatge."
El doctor Rojas insisteix que l'aspirina només està indicada en dos grans grups. El primer són les persones que ja han patit un infart o una angina de pit. El segon grup inclou pacients d'alt risc que encara no han tingut un esdeveniment, com ara els diabètics de llarga evolució o aquells amb insuficiència renal i factors de perill addicionals com la hipertensió o l'obesitat.
Per a la resta de la població sense malaltia cardiovascular prèvia, l'ús rutinari no es recomana. La raó principal és que, en dificultar l'agregació de les plaquetes, l'aspirina augmenta el risc d'hemorràgies, un perill que, segons els nous criteris, supera el petit benefici preventiu en pacients de baix risc.
