La reconstrucció de l'àlbum, produïda per Barnasants pel seu 50è aniversari, va evocar l'esperança i la vivacitat dels concerts originals de gener del 76. El nou director de Barnasants, Marçal Girbau, va advertir que el muntatge no seria un acte de nostàlgia, tot i la melancolia per la vigència de les cançons.
El concert va estar teixit amb un fi sextet assentat en el piano de Manel Camp (com en l'època original) i va comptar amb Lluís Ribalta a la bateria, reemplaçant Santi Arisa excepte en la cançó Un dia. Gemma Humet va trencar el gel amb Despertar, una de les nou peces que Llach va cantar aquelles nits i que no van ser recollides a l'àlbum.
La segona part es va iniciar amb un parlament del mateix Lluís Llach, qui va retre honors a l'artífex dels recitals del 76, Oriol Regàs, i va fer una crida a l'acció enmig d'un clamor popular amb banderes i crits d'independència.
“"Un dia d’aquests haurem de començar a alçar-nos de veritat."
El punt culminant de la nit va ser la interpretació integral de Viatge a Ítaca, amb els seus 15 minuts de durada, alçant-se majestuós amb el reforç d'una secció de metalls i la seixantena de veus de la Coral Escriny de Santpedor. La nit va acabar amb un reprise de L’estaca, amb tots els músics i convidats a l'escenari.
