Hi ha poques pel·lícules tan reeixides en la posada en escena, l’estructura del guió i la interpretació, i a la vegada tan reaccionàries, com El manantial. El film, rodat per a la Warner, presenta personatges que són portadors d’una ideologia marcada, tots ells girant al voltant del mite individualista representat per l’arquitecte Howard Roark, l’home escollit com a líder per damunt de la societat.
Aquesta forma de pensament prové directament de l’autora de la novel·la, Ayn Rand, que va néixer com a Alisa Znoviévna Rosenbaum a Sant Petersburg el 1905 i es va exiliar als EE.UU. el 1926. La seva filosofia objectivista defensa que la persona ha de moure’s per la ferma voluntat de domini, sense compassió ni fraternitat, considerant aquestes virtuts com a nosa per a l’evolució humana. A part d'El manantial (o La deu), va escriure Els que vivim i La rebel·lió d’Atlas.
La figura de Howard Roark s’inspira en el gran arquitecte americà Frank Lloyd Wright. Els decorats d’interiors de la pel·lícula mostren grans espais sense envans i amb molta llum, mentre que les façanes dels edificis són de línies definides i sense ornamentació, integrats a l’espai ambiental. Fins i tot es pot distingir la famosa Casa de la Cascada en els dibuixos presentats per Roark.
El manantial és una oda al capitalisme ferotge i al lideratge dels elegits.
La trama se centra en el conflicte de Dominique Francon, que lluita contra la seva voluntat de ser lliure i l’atracció per Roark. La pel·lícula mostra com els grans periòdics modelen l’opinió pública i els grans propietaris aixequen gratacels sense obstacles. L’al·legat final de Roark davant del jutge, després de dinamitar les Llars Cortland, serveix com a declaració de principis definitiva de la ideologia objectivista.
El rodatge també va generar safareig: Gary Cooper, casat amb Veronica Balfe, es va enamorar de la jove Patricia Neal, de 24 anys, quan ell en tenia 47. Ella va quedar embarassada i Cooper la va fer avortar. Neal es casaria posteriorment amb l’escriptor Roald Dahl.
