Coia Valls serà la pregonera de la Festa Major de Reus 2026

L'escriptora reusenca afronta el repte amb emoció i responsabilitat, prometent un pregó basat en records i la memòria de la ciutat.

Imatge genèrica d'una font antiga en una plaça de poble mediterrani.
IA

Imatge genèrica d'una font antiga en una plaça de poble mediterrani.

L'escriptora Coia Valls ha estat anunciada com a pregonera de la Festa Major de Sant Pere de Reus 2026. L'autora afronta aquest rol amb una barreja d'emoció i responsabilitat, prometent un pregó que serà un viatge pels records personals i literaris lligats a la ciutat.

L'escriptora Coia Valls, nascuda a Reus el 1960, serà l'encarregada d'inaugurar la Festa Major de Sant Pere de 2026. Valls, autora de novel·les com 'La princesa de jade' o 'El somni de Gaudí', afronta aquest compromís amb una gran emoció i el desig de convertir el seu discurs en un recorregut pels records que han marcat la seva vida i la seva trajectòria literària, especialment en un any dedicat a Antoni Gaudí.
En rebre la proposta, Valls va expressar una profunda emoció i un fort sentit de la responsabilitat. Va descriure el paper de pregonera com una oportunitat per esdevenir, durant uns minuts, la veu de la ciutat. Aquest honor representa per a ella un reconeixement enorme, ja que, tot i haver viscut posteriorment a Tarragona, considera que moltes de les seves arrels personals i culturals continuen a Reus, en els carrers de la seva infància i en les històries que ha plasmat a les seves obres.
La memòria tindrà un paper central en el seu pregó. Valls ha destacat com la ciutat li ha regalat moments significatius, com el nomenament com a escriptora de capçalera de la Biblioteca Xavier Amorós, un espai que simbolitza la transformació urbana i la continuïtat de la història. L'escriptora subratlla que les ciutats no només s'habiten, sinó que també s'hereten, i que els petits records, com els jocs al carrer o les tardes a la llibreria, construeixen la identitat individual i col·lectiva.
Valls evoca la Festa Major de la seva infància com una experiència viscuda al carrer, amb rituals que construïen comunitat i una màgia que ara atribueix a les persones que la fan possible. El seu moment preferit són els instants previs als grans actes, quan la plaça s'omple i la ciutat conté la respiració. Entre els elements festius, destaca la Mulassa, que li genera una barreja de respecte, fascinació i una mica d'intimidació, un sentiment que creu compartit per molts nens reusencs.
La preparació del pregó és per a Valls un recorregut emocional. Com a novel·lista, ha treballat sovint amb la memòria i les històries familiars, i ara aplica aquest exercici a la seva pròpia ciutat. Recorda els sons dels carrers abans de l'asfalt, els jocs de saltar entre llambordes i les tardes de preparació de llibres a casa. Compara la memòria amb un trencadís, on les peces antigues revelen imatges noves, i desitja que el pregó parli tant de la ciutat visible com de la que cadascú porta dins.
L'escriptora també reflexiona sobre la influència de Reus en la seva obra literària, amb espais com la plaça del Mercadal o records com les catifes de Corpus apareixent en les seves novel·les. Considera que, tot i escriure en solitari, publicar és una aventura que connecta amb moltes persones, i que els seus llibres han generat vincles valuosos. 'La princesa de jade' és vista com un punt d'inflexió decisiu en la seva carrera.
Valls combina rigor històric i emoció humana a les seves obres, buscant comprendre els sentiments de les persones que van viure èpoques passades. La coincidència de ser pregonera en l'Any Gaudí, després de publicar 'El somni de Gaudí', la viu com una afortunada casualitat, un cercle que es tanca. La fascinació per la Sagrada Família rau en la seva continuïtat i en la perseverança de generacions que han treballat per un somni que transcendeix el temps.
Finalment, Coia Valls resumeix el significat de Reus com a casa, de Sant Pere com els records que l'han acompanyat tota la vida, i de Gaudí com la prova que els somnis poden créixer més enllà de nosaltres. Imagina Gaudí gaudint de la Festa Major, observant la llum, els colors i les sensacions, convertint l'experiència en una nova manera d'entendre la bellesa.