La trajectòria literària de Daniel Recasens, advocat i actual regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, s'afegeix a la llista d'escriptors que han trobat en la política un punt de partida, seguint els passos d'autors com Antoni Rovira i Virgili o Àngel Guimerà. Recasens presenta una obra que creix amb subtilesa, buscant els detalls i els sentiments que conformen les relacions humanes, prometent emocions sorprenents.
Nascut a Reus el 27 de novembre de 1972, el seu primer contacte amb el món editorial va ser a través d'un premi literari. El seu volum 'Trossets d'existència' (Òmnium Baix Camp, 1998), que incloïa el poema 'No hi ha pena sense dol ni culpa', va sorgir com a resultat d'un accèssit en els Premis Literaris d'Òmnium Baix Camp. Inicialment, va considerar que publicar podia ser un procés més senzill del que realment és.
El moment més feliç com a escriptor, segons confessa, va ser rebre la notícia de la publicació de la seva primera novel·la, una alegria que no esperava. El seu objectiu literari és continuar escrivint, amb un accés més natural a la publicació i gaudir d'un públic lector, sense grans ambicions més enllà.
Recasens defineix el seu estil literari com a marcat per un lirisme difícil d'amagar, amb una puntuació extrema i una subordinació digressiva. Li agrada jugar amb les imatges i els recursos literaris, cuidant el vocabulari. El seu procés d'escriptura comença amb una elaboració mental intensa, prenent notes i escrivint fragments que posteriorment uneix, especialment quan sent que té una direcció clara per a l'obra.
Quan escriu de manera continuada, gaudeix escoltant música, amb àlbums com 'The Disintegration' dels The Cure o les 'Variacions Goldberg' de Glenn Gould formant part del seu paisatge sonor. Tot i que no ha acabat mai una obra de teatre, li interessa el gènere, tot i sentir que li manca la tècnica necessària.
Ha publicat tres llibres amb el seu nom: una novel·la, un poemari i un conte, a més de textos en publicacions col·lectives. Tot i que admira autors com Dostoievski o Verdaguer, reconeix ser poc lector de clàssics. Entre els seus referents contemporanis hi ha Kundera, Calvino, Pavese, Salter o Munro.
Considera que el seu món literari no és una 'feina', especialment ara que, com a regidor de Cultura, hi té una perspectiva diferent. Els que s'hi dediquen professionalment, i més en català, els veu com a 'éssers mitològics'. El pitjor inconvenient de l'escriptura és la incertesa i la pressió de no repetir-se.
El llibre que li agradaria haver escrit són els contes de Salter o 'La trama matrimonial' d'Eugenides. El que més li agrada escriure és sovint l'obra en curs. Actualment, llegeix 'Entre amics' de Hal Ebott. Recomana 'Anys llum' de James Salter i, d'ell mateix, 'Era només la boira', que el representa poèticament. No s'imagina escrivint gènere històric.
La seva darrera obra publicada és 'Era només la boira', de la qual destaca la construcció d'un espai propi que creix i s'empetitx, oferint un refugi. Recorda amb emoció l'editor de la seva novel·la, que va traspassar poc després de la publicació, juntament amb la seva editorial. Actualment, treballa en una novel·la sobre la idea del retir impossible.
