Format als anys setanta dins el Col·lectiu Jove sota el mestratge de Ribas Prous, Herrera va destacar per un estil auster i rigorós. La seva obra s'emmarca en la street photography, centrant-se en l'element humà i esdevenint un cronista d'excepció de la Transició democràtica a Catalunya, amb imatges icòniques de les lluites obreres i les primeres diades de l'Onze de Setembre.
Al llarg de la seva carrera, va acumular més d'un centenar de guardons estatals, incloent-hi la Medalla Gaudí. El seu interès per la natura el va portar a documentar indrets com el Montsant, les muntanyes de Prades i el Delta de l'Ebre, sovint utilitzant càmeres de gran format i tècniques innovadores com la fotografia infraroja en obres com Viatge per l'obra de Gaudí.
“"La línia dels seus treballs, de caràcter auster i rigorós, li va proporcionar un gran llegat en forma d'un extens arxiu fotogràfic sobre les tradicions populars."
Internacionalment, la seva obra va viatjar per països com França, Itàlia, la URSS o Síria, on l'any 2010 va presentar una mostra sobre Damasc. En els seus darrers anys, Herrera es va dedicar a la recuperació de tècniques històriques com el col·lodió humit, culminant amb exposicions al festival Revela't de Vilassar de Dalt i al Museu de Reus Salvador Vilaseca.
