El col·lectiu El Masclet celebra un quart de segle de compromís amb la cultura reusenca. Aquesta fita subratlla l'arrelament de l'agrupació i el sentit d'identitat que envolta la beguda elaborada amb Vermut de Reus i Plim. Durant vint-i-cinc anys, la relació del Masclet amb la celebració festiva de Reus s'ha tornat inseparable, amb actes integrats a les Festes Majors, com la Ruta del Masclet o el Concurs de Masclet, que va arribar a la seva vintena edició l'any passat. Per commemorar l'efemèride, s'han impulsat diverses iniciatives, incloent la creació d'un himne i del caliplet, el primer gelat de masclet, elaborat per Xalats.
Els orígens de la beguda es remunten a principis del segle XXI, fruit d'una trobada casual en un bar de Reus entre el cantautor Fito Luri i dos tècnics de Cultura de l'Ajuntament de Reus. Segons recorda Luri, la idea va sorgir de la combinació de dos productes genuïnament reusencs, resultant en una fórmula que va néixer de manera senzilla però poètica. Davant la impossibilitat d'una implicació directa de l'Ajuntament per tractar-se d'una beguda alcohòlica, la beguda es va incorporar a les activitats de La Padrina, una agrupació musical de la qual formava part Luri, debutant en un esdeveniment similar al correbars.
Malgrat els "molts detractors" inicials, que qüestionaven el nom per considerar-lo masclista, la beguda va anar guanyant adeptes. La primera presentació en societat va tenir una afluència modesta, però la proposta va créixer en participants edició rere edició, convertint-se en un esdeveniment marcat al calendari. Després de la segona edició, Fito Luri es va desmarcar, marcant l'inici del col·lectiu El Masclet.
“"Va néixer així, de la manera més simple però al mateix temps més poètica."
Fito Luri destaca que el masclet s'ha convertit en una beguda per a tothom, mantenint la seva joventut malgrat que els seus creadors han envellit. La fórmula es basa en Vermut, Plim, gel i una mica de sucre. Luri també ha expressat preocupació pel consum excessiu i l'accés de menors a begudes alcohòliques, defensant que la festa ha d'anar més enllà de l'alcohol i que la beguda identitària no ha de promoure la borratxera. El col·lectiu no vol fer "bandera" de l'excés, sinó promoure una tradició popular on la música, la cultura i la participació ciutadana tenen un paper fonamental.
La tasca del col·lectiu El Masclet, que enguany celebra el seu quart de segle, és clau per al manteniment de la beguda. Un dels membres, Oriol Veciana, remarca la feina de l'entitat en l'organització d'activitats durant la Festa Major. Veciana va unir-se al col·lectiu després de preguntar per xarxes socials i destaca la "feina al darrere" que, tot i poder semblar "caòtica" des de fora, inclou la tramitació de permisos, la preparació de mescles i la coordinació d'entitats col·laboradores. Aspiren a mantenir l'impacte cultural en una "nova etapa".
Un dels actes centrals de l'aniversari va ser un vermut musical el passat 13 de juny al carrer de Martí Napolità. Es va presentar l'himne del Masclet, interpretat per la Banda del Masclet, i el caliplet, el gelat de masclet. Es van llançar 25 bótes i es va celebrar amb un pastís, amenitzat per PD Tallades a la Juliana.
Els esforços del col·lectiu ara se centren en la Ruta del Masclet. Després del pregó de l'escriptora Coia Valls, que farà el primer tast, seguirà el tradicional llançament de bótes. Veciana subratlla la satisfacció de veure la plaça del Mercadal plena, demostrant que "la feina s'ha fet bé" i que "la gent continua creient en la culturalitat del Masclet". La ruta comptarà amb l'acompanyament musical dels Bandsonats i Bufacanyes, amb "moltes sorpreses" i "molta més música".
La festa es fa possible gràcies a la complicitat de les colles del seguici festiu. El creixement de l'esdeveniment planteja reptes logístics, buscant un "equilibri entre festa i ordre" per garantir el gaudi de tots els participants. S'ha ampliat el recorregut per evitar aglomeracions, fent una crida a la "responsabilitat".
De cara al futur, el col·lectiu estudia possibles modificacions en el format del Concurs de Masclet. Veciana afirma que "no cal esperar-nos a una xifra rodona per fer grans coses" i es mostren predisposats a col·laborar en iniciatives per fer de Reus una "ciutat de cultura", analitzant l'evolució del jovent per "canviar per continuar-los acompanyant". Conclou que "encara que el masclet sigui una beguda, també és cultura".
