El responsable de l'advocacia a Reus ha posat de manifest diversos aspectes que generen inquietud en el dia a dia del sistema judicial. Entre les qüestions més destacades es troben l'aprovació i adaptació de la nova llei de renovació del poder judicial, la imminent posada en marxa del segon jutjat social a la ciutat i la preocupant situació de l'ús del català en els procediments.

Segons les seves declaracions, el sistema judicial reusenc es troba en una situació de

una realitat que ja va ser alertada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquesta saturació s'atribueix a un volum d'entrada de casos que supera la capacitat de resolució, provocant una acumulació constant. La recent entrada en vigor de la Llei 1/2025, dissenyada per millorar l'eficiència, hauria, paradoxalment, agreujat la problemàtica.

La manca de consulta als operadors jurídics durant l'elaboració de la nova normativa ha estat un punt de crítica. El representant de l'advocacia lamenta que no s'hagi tingut en compte l'experiència dels professionals del sector. A més, ha assenyalat la tendència a crear lleis que posteriorment resulten inconstitucionals, citant com a exemple la controvertida llei del

. La manca de pressupostos es considera un factor crucial que afecta directament el sistema judicial i altres serveis públics essencials.

Pel que fa a l'ús del català, les dades mostren un retrocés significatiu. El percentatge de sentències en català a Catalunya ha passat d'un 15%-20% el 2019 a un 6%-7% actualment, una xifra que coincideix amb les dades del Departament de Justícia. El portaveu ha subratllat que l'ús del català en la justícia

i que la normalització depèn més dels hàbits dels professionals i ciutadans que de canvis normatius. Malgrat aquest retrocés, les polítiques de foment lingüístic de la Generalitat han registrat un creixement progressiu en el període entre el 2021 i el 2025.