La malaltia hepàtica esteatòsica associada a disfunció metabòlica (MASLD) és la patologia hepàtica crònica més comuna a nivell mundial, però els seus mecanismes de desenvolupament encara no es coneixen completament. Una nova recerca, publicada a la revista Metabolism, ha identificat la proteïna ENT1 com un nou factor determinant en la progressió d'aquesta malaltia. Aquesta proteïna transportadora regula l'entrada de petites molècules essencials per al funcionament de les cèl·lules hepàtiques.
El treball, liderat per la professora Sandra Pérez-Torras de la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut de Biomedicina (IBUB) i l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), amb la col·laboració destacada del catedràtic Marçal Pastor-Anglada, la investigadora Aida Mata-Ventosa i Maria Isabel Hernández-Alvarez, també de la UB, IBUB i IRSJD, ha comptat amb la participació de Sonia Fernández-Veledo de l'IRB CatSud, la Universitat Rovira i Virgili i el CIBERDEM. La investigació s'ha dut a terme amb models animals i pacients, i ha involucrat experts nacionals i internacionals.
La MASLD, no associada a l'alcohol sinó a alteracions metabòliques com l'obesitat, es caracteritza per l'acumulació excessiva de greix al fetge i pot derivar en fibrosi avançada o càncer hepàtic. Els experiments amb ratolins han demostrat que la deficiència d'ENT1 redueix els nivells d'adenosina al fetge, protegint contra la inflamació, la fibrosi i l'acumulació de greix. A més, els animals sense ENT1 mostren millor tolerància a la glucosa i major sensibilitat a la insulina, suggerint un impacte sistèmic del transportador.
L'anàlisi de biòpsies hepàtiques de pacients i bases de dades genètiques revela que l'expressió d'ENT1 varia segons l'estadi de la MASLD. En fases inicials, és més alta, però disminueix a mesura que la malaltia progressa. Això suggereix que ENT1 podria contribuir al transport d'adenosina en les primeres etapes de la malaltia. En pacients amb MASLD inicial, una major expressió d'ENT1 s'associa amb nivells més alts d'insulina i resistència a la insulina.
Els investigadors conclouen que ENT1 és un regulador del metabolisme sistèmic dels nucleòsids i de l'homeòstasi metabòlica, i que el transport de nucleòsids és un eix poc valorat en el desenvolupament de la MASLD. Aquests resultats posicionen ENT1 com una diana terapèutica potencial, ja que existeixen fàrmacs capaços d'inhibir-ne l'activitat, alguns en fases de desenvolupament clínic.
