A Reus, la rosa transcendeix el seu significat genèric per esdevenir un emblema històric que articula memòria, devoció i representació col·lectiva. El seu arrelament es vincula estretament a la llegenda de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat. Segons la tradició, durant una epidèmia, la seva aparició va deixar la petjada d'una rosa a la galta d'una jove pastora, un gest que simbolitza protecció i regeneració, i que ha fixat la rosa com a marca simbòlica de la comunitat reusenca al llarg dels segles.

Aquesta dimensió identitària es manifesta de manera eloqüent en el teixit arquitectònic de la ciutat. Reus, reconeguda per la qualitat i densitat del seu patrimoni modernista, ofereix un camp privilegiat per observar la persistència i resignificació d'aquest motiu floral. En el context d'una cultura burgesa marcada per les transformacions de la industrialització, el llenguatge modernista va recórrer sistemàticament a formes vegetals, no només com a ornament, sinó com a expressió de la voluntat de reintegrar la natura en l'espai construït.

La rosa, per la seva riquesa formal i el seu gruix simbòlic, esdevé un element recurrent capaç de vehicular tant valors estètics com identitaris. Juntament amb aquest univers vegetal, les façanes modernistes també despleguen un repertori de figures zoomòrfiques i fantàstiques, amb una presència destacada de dracs. Aquestes figures evoquen un imaginari medieval reinterpretat, dialogant amb els processos de construcció cultural de la modernitat i la nació, on la recuperació idealitzada del passat es converteix en un recurs per a la definició d'identitats col·lectives.

Un recorregut atent per la ciutat permet traçar una cartografia visual d'aquest passat. La presència reiterada de la rosa a Reus no es pot entendre com una simple recurrència decorativa, sinó com l'expressió visible d'una continuïtat simbòlica entre la llegenda i la matèria, i entre la devoció i el disseny. Recórrer-la, especialment durant la primavera, és endinsar-se en una topografia on la rosa, multiplicada en pedra, ferro o ceràmica, continua articulant un relat col·lectiu.