Aquest augment estructural de la població, impulsat tant per la mobilitat interna com pels fluxos migratoris, obliga les autoritats locals a una planificació urbana detallada. L'objectiu és sostenir l'expansió sense tensionar la ciutat i assegurant la cohesió social.
“"Hem de saber créixer i créixer bé perquè, vulguem o no, això passarà. No és una opció."
La planificació municipal se centra en l'habitatge, la mobilitat i els serveis bàsics per atendre l'increment poblacional. La visió és a llarg termini, pensant en les infraestructures i serveis necessaris per a una ciutat de 150.000 habitants.
El creixement de Reus es deu principalment a dos factors: el 40% dels nous residents provenen de l'estranger, mentre que el 60% restant es trasllada des d'altres punts de l'Estat, especialment de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest fenomen, relativament nou, indica que l'AMB s'està quedant petita per absorbir tota la població.
Les dades de l'IDESCAT de 2025 mostren que el 80% de la població és autòctona i el 20% és d'origen estranger. La comunitat estrangera a Reus està marcada per una presència destacada de persones del Marroc (8.422 residents), seguides per Colòmbia (2.386) i Romania (2.286). Altres col·lectius significatius inclouen Veneçuela, la Xina, l'Argentina, Itàlia i el Brasil.
La regularització massiva de migrants podria augmentar encara més aquestes xifres. L'ajuntament considera el padró com una eina fonamental per accedir a drets bàsics, no com un mecanisme de control. La prioritat és garantir condicions de vida dignes per a tots els residents.
Les zones de Bellisens i el Parc dels Capellans, situades al sud i a l'est de la ciutat, respectivament, són els punts estratègics on es concentraran les noves infraestructures de mobilitat, equipaments, promocions d'habitatge i serveis per donar suport a aquesta expansió urbana.
