Aquesta fita demogràfica, basada en declaracions d'un representant de l'Ajuntament, ha obert el debat sobre la interpretació de les dades i les implicacions d'aquestes projeccions. La discussió se centra en si es tracta d'una predicció, una projecció estadística o una simple interpretació de les xifres de l'IDESCAT.
Els mercats de predicció, que han guanyat rellevància en diversos sectors, inclòs l'audiovisual i l'electoral, es basen en la conversió d'expectatives futures en probabilitats quantificables. Aquests sistemes funcionen millor amb una gran participació d'experts informats i regles clares.
El dubte és si parlem de predicció, projecció o simple interpretació de les dades.
No obstant això, alguns estudis, com el realitzat pel professor Joan Alberich de la URV per al llibre Reus 1970-2020, mostren conclusions que contrasten amb l'optimisme d'aquest creixement. Aquests apunten a un saldo negatiu entre naixements i defuncions en el període estudiat i subratllen que l'augment de la població empadronada es deu principalment al boom migratori, amb un 20% de residents nascuts fora de la ciutat el 2020.
Experts en demografia suggereixen que un creixement sostingut de la població a Reus dependria d'un saldo migratori continuat, de canvis urbanístics significatius per acollir nous residents i d'una estructura econòmica amb un major poder d'atracció per generar ocupació estable. Sense aquests factors, les projeccions optimistes podrien obviar una realitat més complexa.
