La dona, que es defineix com a mare, vídua d’un sots calvari i cambrera del Sant Crist des de fa 38 anys, expressa el seu profund respecte per la institució, però critica la falta de “mà esquerra” en les decisions preses. Subratlla que la seva família ha estat vinculada a la congregació durant sis dècades, estimant i respectant profundament la casa.
Vull manifestar que, amb l’última decisió presa, no només s’ha castigat un petit grup de persones, sinó tot el poble de Reus.
L'autora recorda la importància de la processó del Divendres Sant, que tradicionalment va des de la Plaça de la Sang fins a la Prioral de Sant Pere, i el seu retorn per la petició personal de les “Tres Gràcies de Reus”. Aquest acte, clau per a la devoció i la tradició local, està declarat Festa Patrimonial d’Interès Nacional de Catalunya.
Com a catòlica practicant i mare, la membre de la congregació demana a l'Arquebisbe que recapaciti, recordant-li la seva responsabilitat de tenir cura dels seus “fills religiosos” i d’evitar l'enfrontament en un moment on el nombre de creients en l'Església és cada vegada menor. Demana anar “tots a una” per tirar endavant la Setmana Santa i vetllar pel benestar de tota la ciutat.
