Durant la Guerra Civil, els centres psiquiàtrics catalans van esdevenir llocs de gran patiment, amb milers de morts lluny del front. A Reus, l'Institut Pere Mata va registrar prop de mig miler de defuncions, una xifra que posa de manifest la greu crisi humanitària que va afectar els malalts mentals, un dels col·lectius més vulnerables i oblidats.

La manca d'aliments, les condicions higièniques deficients i la sobrepoblació van ser el pa de cada dia al centre. Els interns van ser relegats al final de la cadena de prioritats, en un context de recursos limitats i un sistema sanitari col·lapsat, una situació que es va replicar en altres psiquiàtrics de Catalunya.

Inicialment, la gestió d'institucions com el Pere Mata va estar en mans d'organitzacions sindicals, fins que la Generalitat va assumir-ne el control l'any 1937. Malgrat els esforços per mantenir l'assistència, la pressió del conflicte i l'augment de pacients van fer impossible evitar el deteriorament de les condicions de vida. L'any 1938 va ser especialment crític, amb un augment significatiu de la mortalitat a causa de l'agreujament de la situació bèl·lica i les dificultats d'abastament.

Les víctimes del Pere Mata van romandre en l'oblit durant dècades, moltes d'elles enterrades en fosses comunes sense reconeixement públic. Avui, gairebé noranta anys després de l'inici de la Guerra Civil, investigacions impulsades per la Generalitat i associacions de familiars treballen per recuperar els seus noms i dignificar la seva història, posant de manifest la necessitat de visibilitzar aquestes vides truncades per la guerra.