La Torre Eiffel, símbol de París, és una obra mestra de l'enginyeria que va ser dissenyada per Gustave Eiffel. Aquest reconegut enginyer francès no només va deixar la seva empremta a la capital francesa, sinó que també va realitzar diverses construccions a Catalunya, incloent-hi ponts ferroviaris i garatges urbans. A la ciutat de Reus, la seva influència es pot observar en les antigues cotxeres de l'actual Espai Boule i en l'edifici de la família Pedrell, avui conegut com a Espai Mil Nou.
Més enllà de les seves icòniques vistes panoràmiques de París, l'estructura interna de la torre revela un disseny enginyós. Les fotografies íntimes del seu interior mostren els famosos 'gavarrots' i les estructures entrecreuades que distribueixen les càrregues amb un pes reduït, alhora que permeten el pas del vent. Aquesta concepció d'enginyeria va ser crucial per resistir els forts corrents d'aire que arriben als seus 300 metres d'altura.
En el moment de la seva inauguració, la Torre Eiffel va ser l'edifici més alt del món, un títol que va mantenir fins a la construcció del Chrysler Building a Nova York el 1930. Un detall poc conegut és que el seu color original era el 'vermell Venècia', molt diferent del marró fosc actual, que ha estat repintat recentment. Les imatges de les seves 'entranyes' permeten apreciar el recorregut per les escales i els seus ascensors, oferint una perspectiva única d'un monument que, inicialment, es va concebre com una construcció temporal per al centenari de la Revolució Francesa el 1889, però que finalment es va conservar, convertint-se en el símbol més reconeixible de París.
Curiosament, va existir un projecte anterior per a una 'Torre Eiffel' als Estats Units, anomenada The Centennial Tower. Aquesta torre, que també havia de tenir 300 metres d'alçada, estava destinada a commemorar el centenari de la Declaració d'Independència dels Estats Units a l'Exposició Universal de Filadèlfia el 1874. No obstant això, els enginyers nord-americans no van aconseguir portar el projecte del plànol a la realitat, a diferència de Gustave Eiffel, qui va demostrar la tècnica, la capacitat i el talent necessaris per culminar la seva obra mestra a París.
