La represa del servei, després de dos dies d'aturada, va estar marcada per la baixa afluència de passatgers, especialment a estacions com la de Reus, on les andanes es van veure buides al migdia. L'incident més destacat es va registrar a la línia R-15, on el tram entre Riba-roja d'Ebre i Reus es va haver de cobrir amb un servei d'autobús alternatiu.
“"Quan he arribat a l'estació de Marçà m'he trobat que no venia el tren, he trucat i m'han dit que havia d'anar amb bus fins a Reus."
Aquesta situació va afectar passatgers com la Maria Isabel, veïna de Falset, que es dirigia a un curs a Barcelona. Tot i que Renfe havia habilitat el servei d'autobús, ella va haver de recórrer a una amiga per arribar a Reus a temps. La passatgera va lamentar les incidències i va criticar l'aturada dels maquinistes, considerant que el tren és un servei públic essencial.
No obstant això, altres usuaris van mostrar-se més comprensius amb els motius de l'aturada. L'Erika Zambrano, usuària habitual de la línia Reus-Tarragona, va defensar el dret dels maquinistes a manifestar-se per la seva seguretat. En la mateixa línia, la Carla, de Botarell, va subratllar que les manifestacions són necessàries per garantir un bon manteniment de les vies.
“"M'ha afectat de ple perquè m'he hagut d'esperar, però prefereixo estar-me aquí una setmana que patir un accident al tren, si s'ha de parar el servei per la nostra seguretat, em sembla bé."
L'Eric, estudiant d'Arquitectura de Barcelona, que va haver de passar la nit al Baix Camp per un examen de recuperació, va compartir aquesta visió, tot i que va mostrar-se "fart" dels problemes i retards freqüents. L'Ona, una altra estudiant, va tancar amb una crítica contundent a la fiabilitat del servei: “Sempre arriba tard, no he viscut res diferent”.
