Reus fa un salt cultural amb 10 MEUR d'inversió, però el Centre de Lectura demana auxili

La reobertura del Museu de Reus coincideix amb l'anunci de grans projectes, mentre es qüestiona la sostenibilitat de l'ateneu històric.

Façana d'un edifici històric d'un ateneu al costat d'una infraestructura cultural moderna, simbolitzant el contrast entre tradició i inversió.
IA

Façana d'un edifici històric d'un ateneu al costat d'una infraestructura cultural moderna, simbolitzant el contrast entre tradició i inversió.

La ciutat de Reus ha vist reforçat el seu capital cultural amb la reobertura del Museu i l'anunci de 10 milions d'euros en inversions, mentre es reclama un compromís ferm per garantir el futur del centenari Centre de Lectura.

El Museu de Reus, ubicat a l'avinguda de la Llibertat, ha reobert les seves portes aquest cap de setmana després d'una transformació integral de l'espai i una actualització de les seves exposicions. La reinauguració, celebrada el divendres, va ser presidida pel ministre de Cultura, el barceloní Ernest Urtasun, qui va reforçar el compromís de convertir l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona en un pol de desenvolupament cultural, amb Reus com a peça clau.
Aquesta nova etapa cultural ve acompanyada d'una inversió total que s'aproxima als 10 milions d'euros. Entre el Ministeri i l'Ajuntament s'han destinat més de 2 MEUR al Museu. A això s'hi sumen els més de 2 milions que la Diputació i el consistori aportaran per al nou teatre Bravium (nom provisional) al carrer de la Presó, els 500.000 euros per a l'actualització del Gaudí Centre i els 5 milions previstos per la Diputació per a un auditori annex al Conservatori.

El Centre de Lectura és també una responsabilitat compartida que supera els límits del terme municipal. La cultura, en totes les seves manifestacions, és la millor vacuna contra les injustícies i els populismes demagògics.

Malgrat les grans inversions en infraestructures públiques, l'article posa el focus en el futur del Centre de Lectura, una entitat privada sense ànim de lucre amb 167 anys d'història. El manteniment del Casal dels Tamarit, les obres d'ampliació i la dotació d'una plantilla adequada superen la capacitat econòmica de les quotes dels socis i els ajuts actuals. La nova presidenta, Empar Pont, i la seva junta treballen intensament per abordar aquest repte, continuant la tasca iniciada per Lluís Miquel Pérez.
Es fa una crida a la sensibilitat i el compromís del ministre Urtasun i de la consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, per buscar fórmules de col·laboració. Es proposa l'exemple del recentment aprovat Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco, impulsat pel govern de Salvador Illa, com a model de cooperació transversal per assegurar que el Centre de Lectura formi part activa del nou pol cultural del Camp de Tarragona.