Reus homenatja les víctimes de l'Holocaust amb un acte institucional i teatre al carrer

La commemoració del 27 de gener recordarà els 36 deportats reusencs identificats fins ara als camps nazis.

Detall d'una llamborda Stolpersteine incrustada al paviment, utilitzada com a memorial a les víctimes de l'Holocaust.
IA

Detall d'una llamborda Stolpersteine incrustada al paviment, utilitzada com a memorial a les víctimes de l'Holocaust.

L'Ajuntament de Reus commemora el Dia Internacional en Record de les Víctimes de l'Holocaust el pròxim dimarts, 27 de gener, amb un acte a l'Arxiu Municipal per honorar els deportats reusencs.

L'acte institucional, que se celebra el 27 de gener coincidint amb l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau el 1945, tindrà lloc enguany a l'Arxiu Municipal a causa de les obres a la plaça de la Llibertat. La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores Juanpere, obrirà la jornada.
Durant la cerimònia, alumnes de tres instituts de la ciutat seran els encarregats de llegir els noms dels 36 deportats reusencs localitzats fins al moment. També hi intervindrà el president de l'entitat Solidaritat i Cultura, i es comptarà amb la presència de familiars dels deportats. L'alcaldessa, Sandra Guaita Esteruelas, clourà els parlaments.

L'objectiu és resseguir la trajectòria vital d'aquests reusencs i recordar-los com a testimonis d'uns fets que van succeir i que no han de ser oblidats.

La segona part de l'homenatge es traslladarà als carrers de Sant Jaume i de Sant Francesc, on es van instal·lar les llambordes Stolpersteine. La companyia de teatre La Gata Borda, sota la direcció de l'actriu reusenca Ester Cort, representarà 'Posem-hi paraules', tres escenes dramàtiques inspirades en les vides dels deportats. Aquesta obra és un avançament de l'espectacle 'Escoltar el fum', que s'estrenarà al Teatre Bartrina el 7 i 8 de febrer.
Aquesta commemoració s'emmarca dins dels projectes de memòria democràtica que la Regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació, a través de l'Arxiu Municipal, duu a terme. La recerca s'ha realitzat amb l'ajuda de l'historiador reusenc Joan Navais, consultant arxius internacionals com el Service historique de la Défense a Caen i els Arolsen Archives, a més de recollir la memòria oral dels familiars.