Un reusenc, peça clau en la històrica missió Artemis II a la Lluna

Roger Lascorz, físic i enginyer aeroespacial, ha contribuït decisivament en els sistemes d'imatge i comunicació del projecte lunar.

Imatge genèrica d'un coet espacial en ple llançament, amb la flama i el fum visibles contra el cel fosc.
IA

Imatge genèrica d'un coet espacial en ple llançament, amb la flama i el fum visibles contra el cel fosc.

El físic i enginyer aeroespacial Roger Lascorz, originari de Reus, ha estat una peça fonamental en la preparació de la missió Artemis II, el primer viatge tripulat al voltant de la Lluna en cinc dècades, que s'enlaira aquesta nit.

Lascorz, de 33 anys, ha viscut els darrers dies amb la satisfacció de la feina ben feta. Mentre l'atenció mundial se centra en el llançament, ell es prepara per ser un espectador més des del Kennedy Space Center a Florida, on s'ha desplaçat des de Houston, la seva base de treball habitual.

"El treball està fet, i és una bona sensació, perquè ho hem fet bé. Estaré disponible per si algú em necessita, però en realitat seré un espectador més, això sí, feliç i molt emocionat."

Roger Lascorz · Físic i enginyer aeroespacial
La missió Artemis II, que no aterrarà a la superfície lunar, té com a objectiu principal verificar el funcionament dels sistemes amb tripulació a bord, un pas crucial abans de futures missions que tornaran a trepitjar el satèl·lit. Lascorz ha estat clau en el desenvolupament dels sistemes d'imatge i de veu, així com en la infraestructura de comunicacions a terra que fan possible el llançament.
La seva implicació en el projecte va començar fa anys amb el programa Exploration Ground Systems. Des del gener de 2025, al Johnson Space Center de la NASA a Houston, ha exercit com a mànager dels sistemes d'imatge de l'EHP, encarregat de les imatges a la superfície lunar. Així, ha tingut un doble rol: fer possible la missió des de la Terra i facilitar la documentació de la tripulació un cop a l'espai.
El llançament d'Artemis II està previst per a la tarda d'aquest dimecres des de la costa de Florida, coincidint amb la matinada a Espanya. La finestra de llançament és de dues hores, subjecta a condicions meteorològiques favorables. Aquesta missió és un pas més en la cursa espacial, amb l'horitzó de portar astronautes de nou a la superfície lunar, previsiblement el 2027, tancant un cicle iniciat el 1972.