Caminar pels carrers del Reus actual no sempre permet intuir què s’hi va viure fa noranta anys. La capital del Baix Camp va patir 67 bombardejos del bàndol franquista, que es van cobrar la vida de 214 persones. Aquesta iniciativa d'ANS Educació busca evitar que aquesta repressió quedi sepultada.
La ruta comença situant el context polític previ al 1936 i introdueix personatges com Jaume Guiu, mestre de l'escola religiosa del carrer Ample, que es va entregar voluntàriament i va ser assassinat per membres de la Guàrdia d’Assalt. Un altre episodi colpidor va ser l'atac al Centre de Lectura, on va morir Regina Figuerola Reboll, neboda de l'escultor Joan Rebull.
La Guerra Civil va ser la primera guerra total del segle XX a Europa, on la població civil es va convertir per primera vegada en objectiu directe dels bombardejos.
Per protegir-se dels atacs aeris, Reus va arribar a construir divuit refugis públics, incloent-hi el de la plaça de la Patacada, amb capacitat per a unes 2.000 persones. El recorregut també inclou testimonis il·lustres com l'escriptor Ernest Hemingway, que va descriure la ciutat sota un núvol de fum, i el poeta Gabriel Ferrater, que va viure els atacs des d’un refugi prop del carrer de Sant Miquel.
Finalment, la ruta incorpora la mirada del bàndol vencedor per entendre el Reus de la postguerra, amb el cas de Francisca Magdaleno de la Hoz, que va donar nom a l’actual carrer dels Recs durant el franquisme.
