L'1 de desembre de 2011, moltes famílies de l'Aldea van veure com els seus estalvis quedaven bloquejats, un impacte que encara avui arrosseguen. Aquest col·lapse econòmic va generar un forat de 7 milions d'euros, dels quals 4,6 milions corresponien directament als dipòsits dels socis. La situació va ser especialment dramàtica per als pagesos, que havien confiat els estalvis de tota una vida a la cooperativa.
“"Va ser un xoc molt fort per al nostre poble, pensa que estem parlant d'estalvis de tota una vida, fruit d'anys de treball al camp, de suor, i no podíem creure que els haguéssem perdut d'un dia per a l'altre."
La fallida va provocar que algunes famílies es quedessin sense recursos per a necessitats bàsiques, com comprar menjar, i fins i tot van haver de traslladar-se a viure amb familiars. Miquel Carles, president de la cooperativa durant els últims deu anys, recorda que 'en alguns casos l'economia de tota una vida va quedar a zero'. L'alcalde, Xavier Royo, va descriure el poble com 'un poble fantasma' en aquells moments.
Les investigacions apunten a una gestió temerària, inversions arriscades, controls insuficients i irregularitats comptables com a causes principals del desastre. El principal acusat és l'exgerent, Daniel Ferré, per a qui la fiscalia demana catorze anys de presó per delictes com falsedat comptable, falsedat en document mercantil, alçament de béns, insolvència punible i apropiació indeguda. Ferré va començar com a comptable el 1981 i va ser nomenat gerent el 1996, obtenint un poder general per a totes les operacions de la cooperativa el 2004.
A la causa també estan investigades nou persones físiques més i una jurídica, Bankia (antiga Caja Madrid), per a qui es demana una multa de 14 milions d'euros. Entre els acusats hi ha Antonio Fornós i Manuela Buera, exdirector i exsubdirectora de la sucursal de Caja Madrid, amb peticions de tres anys i mig de presó. L'empresa auditora BDO Auditores i el seu responsable, Juan Carlos Torres, també estan implicats per falsedat comptable.
Gràcies a la gestió de la nova junta directiva, s'han recuperat uns 3 milions d'euros dels 7 milions inicials, mitjançant la posada en marxa de la botiga de la cooperativa i el lloguer d'instal·lacions. L'Ajuntament de l'Aldea també ha col·laborat, adquirint un magatzem i modificant normes urbanístiques per facilitar la venda de terrenys. A principis de 2023, Caixabank va oferir 2,1 milions d'euros per evitar el judici penal, però l'oposició de quatre particulars va impedir l'acord.
Un 20% dels socis afectats ja han mort sense veure resolta la situació. El pare d'Enric és un d'ells. Els socis que van signar el conveni de retorn progressiu d'estalvis, vigent entre 2018 i 2025 i actualment prorrogat, han recuperat un 19,5% dels seus diners. La sentència judicial és vista com una oportunitat per tancar un capítol dolorós per a moltes famílies i per al poble de l'Aldea.
