L'acte, celebrat aquest dissabte al migdia, ha comptat amb la presència del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i l'alcaldessa, Maria Mercè Pedret, juntament amb familiars de les víctimes i representants d'entitats memorialistes.

El conseller Espadaler va destacar la importància de recuperar aquests noms i històries esborrades per l'horror nazi, subratllant que "darrere de cada stolperstein hi ha una història personal i familiar truncada". Va emfatitzar que no es tracta d'estadístiques, sinó de persones, i va recalcar la necessitat d'explicar-ho a les generacions joves per entendre el valor de la democràcia.

Les llambordes honoren Joaquín Cid Pasanau (nascut el 1899), militant de la CNT i dirigent del Partit Sindicalista, que va lluitar al Front d'Aragó i va patir diversos camps d'internament i deportació a França i Alemanya abans de continuar la seva lluita antifeixista. Antonio Povill Trilla (nascut el 1913), exiliat el 1939, va passar per camps francesos i va ser deportat a Mauthausen, on va rebre el número 4.315, sent alliberat el 1945. Tomás Salaet Artiola (nascut el 1914) va participar a la guerra amb la Columna Durruti, va ser internat al camp de Vernet i deportat a Mauthausen, retornant a Catalunya el 1948. Finalment, Francisco Margalef Treig (nascut el 1917) va ser deportat a Mauthausen i assassinat al subcamp de Gusen el 1942; en el seu cas, s'ha col·locat una placa d'homenatge ja que ja disposa d'una llamborda en un altre municipi.