L'experiència de migrar amb només quinze anys en una pastera sense saber nedar és només l'inici d'un camí ple d'obstacles. Molts joves procedents de l'Àfrica arriben a l'Estat amb una motxilla econòmica invisible: el deute contret per finançar el trajecte. En el cas del Lachen, la xifra pujava fins als 4.000 euros, una quantitat que el seu pare va reunir venent totes les seves terres.
“"La meva família es pensava que, un cop aquí, seria fàcil aconseguir la documentació i trobar feina, però tot és molt més difícil."
Per combatre aquesta pressió, la Fundació Ginac impulsa el projecte Camins d'Inserció. Aquesta iniciativa no només ofereix sostre i formació, sinó que també estableix ponts amb les famílies d'origen. Educadors com el Soulaymane medien per explicar als pares la realitat del mercat laboral europeu i la importància de la formació, alleujant així la culpabilitat dels nois.
“"Quan els expliquem que s'estan formant, les famílies es queden més tranquil·les."
Actualment, la fundació gestiona un habitatge amb el suport de la DGAIA on resideixen deu joves. Aquests nois, com el Mustafa de dinou anys, han de complir unes normes estrictes de convivència i formació per mantenir el seu permís de residència, que segons la Llei d'Estrangeria, depèn directament de tenir una feina estable després dels primers dos anys.
