Gestió pionera de la fusta cremada a Paüls

Un nou model coordinat per administracions i empreses forestals agilita la neteja de finques afectades per l'incendi.

Imatge genèrica de paisatge forestal cremat al Baix Ebre amb nous arbres plantats.
IA

Imatge genèrica de paisatge forestal cremat al Baix Ebre amb nous arbres plantats.

Quatre empreses forestals estan retirant els arbres cremats per l'incendi de Paüls (Baix Ebre) gràcies a un model pioner de coordinació entre administracions i propietaris.

Un total de quatre empreses forestals s'han encarregat de la retirada dels arbres cremats arran de l'incendi que va afectar Paüls, al Baix Ebre, l'estiu passat. Per primera vegada, s'ha implementat un model innovador on les administracions actuen com a intermediàries per organitzar l'extracció de fusta i dinamitzar la gestió de les finques afectades. Aquesta iniciativa ha permès dissenyar dotze lots per fer rendible l'actuació per a les empreses fusteres i, alhora, evitar als pagesos el cost addicional de retirar la fusta cremada.
Segons ha destacat l'enginyer Jordi Galofré, de Gil Forestal, la coordinació entre les administracions i els propietaris ha estat clau per poder intervenir en moltes parcel·les. La gran fragmentació de la propietat al mosaic agrari ebrenc feia difícil localitzar molts dels titulars de les finques afectades per l'incendi, que va tenir lloc el passat juliol.
El Departament d'Agricultura de la Generalitat, juntament amb els ajuntaments de Paüls, Xerta, Alfara de Carles, Aldover i Tivenys, han col·laborat amb els més de 2.000 propietaris damnificats per organitzar l'extracció de fusta cremada. Aquest model pioner ha facilitat una actuació més ordenada i eficient, evitant l'abandonament de parcel·les, l'augment del risc d'erosió i problemes de plagues.
L'objectiu principal era actuar a la majoria de finques possibles per prevenir la degradació del terreny, que va afectar més de 3.300 hectàrees. Les administracions han delimitat l'àrea afectada en dotze lots, que s'han repartit entre empreses forestals amb l'autorització dels propietaris. Quatre empreses fusteres ja estan treballant en aquests lots des de fa mesos.
Eusebi Casanova, enginyer forestal del Departament d'Agricultura, ha qualificat els resultats de "més que satisfactoris", destacant que en altres incendis grans amb molts propietaris s'han trobat "molts problemes" per tallar la fusta. Ha subratllat la necessitat d'implicació municipal i l'acceptació del repartiment dels lots per part dels veïns i empreses.
L'alcalde de Paüls, Enric Adell, ha defensat la iniciativa com a positiva per a territoris amb alta fragmentació de propietat forestal, com les Terres de l'Ebre, ja que permet que la finca recuperi les condicions sense cost per als afectats. Genís Espinós, un dels agricultors beneficiats, celebra la mesura, que estalvia diners als pagesos i aplica l'economia circular.
Tot i els avenços, alguns agricultors com Genís Espinós mostren inquietud pel ritme de les actuacions, reclamant un calendari clar per recuperar les finques i prioritzant la neteja dels perímetres dels bancals cultivats davant el risc d'incendi pel sotabosc acumulat.
L'empresa Gil Forestal SL, de Penya-roja de Tastavins, neteja unes 200 hectàrees i aprofita la fusta, principalment pins blancs, per a biomassa. L'enginyer Jordi Galofré explica que la fusta cremada, un cop perd l'escorça, ja no és òptima per a fusta de serra, però sí per a estella i pèl·lets per a calderes industrials.
A més de la retirada de fusta, els treballs amb maquinària pesant generen una xarxa de pistes i vies forestals que milloren l'accés i faciliten futures tasques de gestió i prevenció d'incendis.
Durant els treballs, les empreses forestals extremen la precaució per la possible presència de material bèl·lic de la Guerra Civil espanyola, havent trobat restes de bombes de morter que són retirades pels Mossos d'Esquadra.
L'alcalde de Paüls, Enric Adell, recorda que la Generalitat encara ha d'executar actuacions en la forest pública cremada, advertint de la vulnerabilitat del terreny a l'erosió i la necessitat d'actuar abans de nous aiguats.
També es qüestiona el sistema de compensacions econòmiques per a les zones declarades catastròfiques, considerades "un pegat" insuficient per agricultors com Genís Espinós, que reclama peritatges individualitzats davant pèrdues importants no cobertes pels 10.000 euros de topall.