Restaurat el retaule barroc de la Mare de Déu del Carme de la Catedral de Tortosa

L'obra de 1714, atribuïda a Antoni Ferrer, recupera la seva esplendor després d'una intervenció per problemes de xilòfags i deteriorament.

Detall d'un retaule barroc policromat i daurat amb la Mare de Déu del Carme.
IA

Detall d'un retaule barroc policromat i daurat amb la Mare de Déu del Carme.

El Bisbat de Tortosa ha presentat la restauració del retaule barroc de la Mare de Déu del Carme i les ànimes del Purgatori a la Catedral de Santa Maria, una obra de 1714 atribuïda a Antoni Ferrer.

La Catedral de Tortosa llueix ja el seu cinquè retaule restaurat, la composició escultòrica barroca dedicada a la Mare de Déu del Carme i les ànimes del Purgatori. La intervenció, dirigida pel Centre de Béns Mobles de Catalunya, ha confirmat l'autoria d'Antoni Ferrer i la data de 1714 per a aquesta imponent peça de fusta policromada i daurada.
La directora del Centre, Mireia Mestre, ha subratllat "l'esforç del Bisbat de Tortosa" per preservar el patrimoni eclesiàstic i artístic, assegurant que es transmeti "a les properes generacions amb la seva màxima integritat".
El retaule, que mesura onze metres d'alçada per set d'amplada, està presidit per una pintura sobre llenç de Josep Andreu Murall (1941) que representa la Verge del Carme salvant les ànimes del Purgatori. A la part superior, una tela barroca ovalada mostra la Misa de Sant Gregori, d'autor desconegut.
Els problemes de xilòfags (corc) van accelerar la necessitat d'una conservació curativa, sumats a fragmentacions de la policromia, acumulació de brutícia i la presència de cablejat elèctric obsolet i insegur al revers del retaule.
La urgència d'aquesta restauració va obligar a posposar la intervenció a la verja renaixentista de la basílica. El capítol catedralici confia a rebre ajudes de Cultura per recuperar la policromia original d'aquesta estructura.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, ha agraït la tasca del Capítol Catedral en la conservació del temple, on ja s'han restaurat cinc retaules, s'ha netejat la façana i aviat es podrà visitar l'absis restaurat. "És una forma més de posar de relleu el patrimoni cultural que tenim de tants segles, i que és un missatge d'evangeli al segle XXI", ha declarat.