Els exemplars, que van arribar des de França i van passar un període d'adaptació al centre aqüícola de l'IRTA de la Ràpita, s'han sumat als alliberaments anteriors. El coordinador del projecte, Marc Ordeix, ha destacat el «correcte» comportament dels peixos alliberats, que s'han adaptat bé a l'entorn marítim deltaic de l'Ebre.
“"Quan els hem soltat, hem vist que se n’anaven cap al tram final del riu, alguns se n’han anat al mar, al voltant del Delta, altres s’han quedat a l’estuari (a l’aiguabarreig). És normal que es moguin entre l’estuari i el mar quan tenen aquesta edat, entre un any i mig i tres anys."
La reintroducció de l'esturió, que va desaparèixer de l'Ebre als anys 70, és un procés molt lent. Ordeix ha recordat que caldrà esperar prop de dues dècades (entre 15 i 20 anys) perquè aquests peixos remuntin el riu per reproduir-se. A causa de les dificultats de cria en captivitat a França, el quart alliberament es posposa fins al 2027.
El projecte Life MigratoEbre, que ha construït rampes de peixos als assuts de Xerta i Ascó per eliminar les barreres físiques, ha tingut un èxit addicional. S'ha detectat la recuperació de la saboga, una altra espècie migradora que era molt abundant al tram baix de l'Ebre i que ara s'ha vist reproduint-se riu amunt.
“"Això és una notícia boníssima. És una espècie que amb els anys s’anirà recuperant i tindrà una importància, no sabem si econòmica, però si més no social, ambiental, bàsica."
Tot i els resultats positius, el coordinador del CERM ha expressat preocupació per l'impacte potencial de depredadors com el silur, una espècie invasora. La manca de finançament ha impedit instal·lar detectors als esturions alliberats que indiquin si han estat menjats, una tecnologia clau per avaluar la supervivència.
