El nou Atles Climàtic de Catalunya revela un augment de gairebé un grau en la temperatura mitjana

L'informe del Meteocat, amb dades del període 1991-2020, confirma l'expansió de les zones semiàrides i situa Tortosa com el punt més càlid.

Vista d'un paisatge sec i semiàrid a Catalunya, simbolitzant l'impacte de l'escalfament global.

Vista d'un paisatge sec i semiàrid a Catalunya, simbolitzant l'impacte de l'escalfament global.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha presentat el nou Atles Climàtic que analitza el període 1991-2020, confirmant un augment de gairebé un grau en la temperatura mitjana del país.

L'estudi cartografia el conjunt del país, fixant els valors mitjans de 1991 a 2020 com a nou període de referència, que ja reflecteix l'impacte de l'escalfament global. La temperatura mitjana de Catalunya en les darreres tres dècades ha estat d'13,1 ºC, nou dècimes més que en el període anterior (1960-1990).

"Les dades que conté són claus per a la planificació."

Jordi Sargatal · Secretari de Transició Ecològica
Aquesta mitjana presenta una gran variabilitat territorial. La zona de Tortosa, al Baix Ebre, és el punt més calent amb valors que superen els 18 ºC, mentre que els cims del Pirineu queden sota zero. Pel que fa als extrems, el valor més alt registrat en el període de referència va ser de 43,8 ºC a Alcarràs, tot i que l'any 2023 es van superar per primera vegada els 45 graus a l'Alt Empordà.
L'Atles també detalla la precipitació, amb una mitjana de 680 litres per metre quadrat, però amb diferències molt acusades. El Massís del Port s'identifica com el “pol pluviomètric” del país. En contrast, augmenta el territori amb condicions semiàrides (menys de 400 litres/m²), afectant comarques com el Segrià, el Pla d'Urgell, la Noguera, l'Urgell, les Garrigues, la Segarra, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

"Serveixen per prendre decisions polítiques en àmbits com la gestió del risc, el benestar climàtic o l'agricultura."

Sarai Roca · Directora del Servei Meteorològic
Comparteix: