La coneguda metàfora de la granota bullida, que il·lustra la incapacitat de reaccionar davant problemes que s'intensifiquen gradualment, s'aplica ara a la situació econòmica de la Costa Brava. Mentre el sector celebra l'arribada de més creuers i l'augment de visitants fora de temporada, sorgeixen veus que qüestionen si aquesta estratègia realment diversifica l'economia o, per contra, n'accentua la dependència turística.
La idea que allargar la temporada turística equival a diversificar l'economia és cada cop més acceptada. No obstant això, aquesta visió podria ser enganyosa. Estendre la presència de turistes al llarg de l'any no redueix la dependència del sector, sinó que simplement la prolonga durant més mesos, sense abordar la necessitat de potenciar altres sectors productius que podrien oferir una major estabilitat i un futur més sòlid per al territori.
“"Allargar la temporada turística no vol dir reduir la dependència del turisme. Vol dir, simplement, dependre’n durant més mesos l’any."
L'augment continuat del nombre de turistes, fins i tot si es distribueix millor al llarg de l'any, no resol el problema fonamental de la dependència excessiva d'una única activitat econòmica. Aquesta situació pot portar a un punt en què el mateix sector turístic ja no pugui satisfer les necessitats bàsiques del territori, com l'accés a l'habitatge, salaris dignes, serveis públics de qualitat o la qualitat de vida dels residents permanents.
La qüestió clau, doncs, no seria com aconseguir turisme durant més mesos, sinó què succeirà quan es constati que s'han dedicat dècades a escalfar l'aigua sense haver construït alternatives econòmiques reals i sostenibles.
