Un recent informe titulat Informe Fènix, coordinat per Xavier Roig i amb la participació d'economistes com Miquel Puig i Guillem López Casasnovas, ha posat el focus sobre el model econòmic català. Tot i que no descriu exactament el Baix Empordà, moltes de les preocupacions que planteja, com el preu de l'habitatge, la dificultat per retenir talent jove, els salaris baixos en certs sectors, la mobilitat deficient i una economia massa concentrada, són converses habituals a la comarca.
El document alerta dels perills d'una economia centrada en sectors de baixa productivitat i salaris modestos, qüestionant-ne la sostenibilitat social i territorial a llarg termini. Subratlla que el creixement econòmic no sempre es tradueix en una millora del benestar, posant èmfasi en la capacitat de generar valor afegit per sostenir salaris més alts i serveis públics de qualitat. Aquest debat és rellevant en un context on Catalunya ha experimentat creixement demogràfic i una creixent dificultat per a moltes famílies de viure millor.
El Baix Empordà es presenta com un mirall d'aquestes tensions. La comarca sembla haver comprès que el futur no passa pel creixement infinit en volum, però encara arrossega debilitats estructurals. El repte és definir un model econòmic sostenible per a les properes dècades, anant més enllà del tradicional turisme de sol i platja.
La transformació del Baix Empordà és visible: la gastronomia guanya projecció internacional, els festivals culturals allarguen la temporada, el cicloturisme dinamitza els mesos d'hivern i sorgeixen hotels singulars oberts tot l'any. Aquest enfocament prioritza el valor afegit, la identitat i la qualitat sobre la quantitat, buscant convertir la comarca en un territori on es pugui viure i treballar durant tot l'any.
El valor afegit de la comarca també neix del sector primari. La gamba de Palamós, l'arròs de Pals, els vins de la DO Empordà i l'oli local són elements clau que connecten economia, identitat i territori. La gastronomia actua com a motor per mantenir viu el sector primari i preservar paisatges, contribuint a un debat econòmic més ampli sobre la generació de valor.
No obstant això, l'èxit del territori genera tensions evidents, especialment en l'habitatge. La dificultat per trobar residència assequible afecta joves, treballadors i professionals, pressionats pel turisme i la inversió immobiliària. A més, molts sectors pateixen salaris baixos i temporalitat, reflectint els riscos d'una economia de baixa productivitat, tal com assenyala l'Informe Fènix.
La mobilitat és un altre punt crític. La dependència del vehicle privat, les connexions ferroviàries insuficients i un transport públic deficient limiten el desenvolupament econòmic, laboral i social. Una mobilitat moderna és essencial per atraure talent, empreses i competir en qualitat.
El gran repte del Baix Empordà és diversificar la seva economia, actualment molt depenent del turisme. La manca d'indústria el fa vulnerable als cicles econòmics. La comarca necessita explorar sectors com la logística, la tecnologia, els serveis avançats i la innovació per generar més valor afegit i oportunitats estables.
Atraure inversió és important, però generar empresa pròpia des del territori és encara més crucial. Empreses com Kave Home o Tradeinn demostren la capacitat de crear projectes internacionals des de l'entorn gironí. Retenir talent implica també fomentar l'emprenedoria local.
L'Informe Fènix obliga a formular preguntes essencials sobre el futur. El Baix Empordà ha avançat en la sofisticació de la seva oferta i la construcció d'una marca territorial potent, però la transformació quedarà incompleta sense habitatge accessible, infraestructures modernes, mobilitat eficient, retenció de talent i una economia més diversificada amb millors salaris. El debat real és quin tipus de prosperitat es vol construir per als residents permanents.
