La cosificació de la dona es manifesta quan una persona, la imatge o el concepte de dona s'utilitza per a finalitats que no la dignifiquen com a ésser humà. Això inclou valorar-la exclusivament per la seva bellesa o per satisfer el desig sexual masculí, ignorant la seva capacitat de raó i la seva dignitat intrínseca.
La teoria suggereix que les dones, des de nenes, acumulen experiències on són jutjades pel seu cos i aparença. Aquesta dinàmica pot incrementar el risc de patir problemes de salut mental com l'ansietat, la depressió o trastorns alimentaris, especialment quan l'aparença física canvia.
Aquesta tendència es fa palesa en molts adolescents, on la imatge corporal pot esdevenir una obsessió. Algunes joves queden absortes en una idealització del seu cos, un període vital on és crucial entendre la vida, construir valors propis i interpretar el món que les envolta.
Darrere la cosificació s'endevinen negocis estructurats que s'alimenten de concepcions masclistes ancestrals. Aquestes idees, sovint disfressades o edulcorades, penetren en la societat i són acceptades en les relacions quotidianes de molts adolescents.
L'educació, començant a les famílies i estenent-se a l'escola, és fonamental per oferir esperança. L'autora expressa tristesa i indignació en recordar una actuació escolar on les aspiracions de felicitat de les nenes es reduïen a anar a la platja, fer l'amor i beure mojitos, amb una vestimenta que accentuava la cosificació, contradient l'ensenyament rebut.
