El tercer Debat Costa Brava, celebrat el 2004, va posar de manifest les preocupacions acumulades durant dècades sobre el futur del litoral gironí. Aquesta no era una discussió nova; ja el 1935, la Generalitat republicana havia impulsat conferències similars, seguides per un debat organitzat per la revista Presència el 1976 i un altre pel Col·legi d’Arquitectes de Girona el 1988. El congrés del 2004 es presentava com una oportunitat crucial per revisar un model de creixement que generava tensions des de feia molt de temps.
Malgrat els canvis en el context, els problemes persistien. El litoral havia crescut al voltant del turisme, la construcció i la segona residència. Les veus crítiques alertaven del consum accelerat del paisatge, de decisions urbanístiques permissives i de la manca d'aplicació de conclusions de debats anteriors. La Revista de Palafrugell, al març del 2004, es preguntava directament si encara hi havia temps per canviar el rumb.
Impulsat pel Col·legi d’Arquitectes de Girona sota el lema "Un futur sostenible", el congrés es va desenvolupar en quatre jornades. La primera va tenir lloc a Roses el 5 de març, la segona a Palafrugell el 19 de març, la tercera a Blanes el 2 d’abril, i la cloenda a Sant Feliu de Guíxols el 16 d’abril. La sessió de Palafrugell es va centrar en la mobilitat i les infraestructures, punts sensibles per al futur de la Costa Brava.
Abans de la jornada oficial, el municipi ja havia acollit el 13 de febrer la projecció del documental Els límits de la Costa Brava, organitzada per l'associació Arítjol amb la col·laboració de l'Ajuntament. La pel·lícula confrontava imatges històriques amb la realitat actual, qüestionant la capacitat de continuar "exprimint" la costa. A l'acte, amb unes dues-centes persones, es va debatre sobre especulació, responsabilitat política i sostenibilitat.
La sessió del 19 de març a Palafrugell, resumida per Santi Massaguer a la Revista de Palafrugell amb el titular "Ni cap més port, ni cap més carretera", va ser especialment rellevant. El moment culminant va ser l'anunci de Manel Nadal, secretari general per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que va confirmar que el Govern no preveia nous ports esportius ni l'autovia transversal, proposant marines seques per absorbir la demanda d'embarcacions.
Aquest anunci va tancar la porta a grans infraestructures, però va mantenir la pressió sobre el litoral. Les marines seques, tot i reduir l'impacte constructiu, no resolien l'augment d'embarcacions, la saturació de cales, el fondeig i la degradació del fons marí.
L'alcalde de Palafrugell, Lluís Medir, va defensar una visió més àmplia de la Costa Brava, incorporant el rerepaís i proposant agrupacions municipals amb capacitat supramunicipal. També va reclamar transports públics coherents i una nova política de finançament.
La jornada també va mostrar posicions divergents. L'enginyer Robert Vergés va defensar l'allargament de l'autopista fins a la frontera francesa, argumentant l'endarreriment infraestructural de la zona. Va citar que en un dia d'estiu, el trànsit entre Palamós i Palafrugell superava els 50.000 vehicles.
Aquesta proposta xocava amb la posició de Manel Nadal i de Lluís Medir, contrari al desdoblament de carreteres a les Gavarres, qui defensava reforçar el transport públic i recuperar l'antic carrilet. El debat es va centrar en com millorar la mobilitat sense alimentar la pressió urbanística.
La dimensió ambiental va ser destacada per Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge, qui va advocar per la preservació d'espais naturals i la valorització del patrimoni existent.
Paral·lelament, un article a la revista advertia sobre la densitat d'amarraments a la Costa Brava i els efectes de la navegació i el fondeig sobre les cales, els banyistes i la posidònia, reclamant mesures per frenar-ne la degradació.
Tot i la rellevància dels temes, la jornada de Palafrugell va deixar una sensació inacabada, amb les conclusions reservades per a la cloenda a Sant Feliu de Guíxols. Massaguer lamentava la baixa mobilització ciutadana.
Les conclusions d'abril van ser rebudes amb escepticisme per la Revista de Palafrugell, que recordava que 27 anys després del primer debat, la situació havia empitjorat en aspectes com la saturació urbanística, la massificació turística i la degradació ambiental.
La revista qüestionava la naturalitat de les conclusions, que van sonar predeterminades malgrat l'assumpció del conseller Joaquim Nadal. Quedava el dubte sobre la transició de la teoria a la pràctica.
El Crònica d’un any 2004 va situar el debat en un marc més ampli, incloent la Taula pel Desenvolupament Sostenible convocada per entitats ecologistes, que consideraven el Debat Costa Brava "artificial" i poc centrat en polítiques reals de sostenibilitat.
El 19 de març de 2004, Palafrugell va ser testimoni d'un debat que anava més enllà de les infraestructures, tocant el model turístic, la governança, la pressió immobiliària i els límits ambientals. La Costa Brava arribava a aquest punt amb dècades de creixement i la necessitat d'evitar que la demanda turística i immobiliària continués marcant el futur.
Aquella jornada no va resoldre el futur de la Costa Brava, però va documentar un moment clau d'intent per posar ordre i límits a una costa sota pressió. El debat del 2004 va tornar a posar la qüestió al centre de l'agenda.
