Les intervencions arqueològiques dutes a terme prop de l'assentament de l'Illa d'en Reixac, en una zona que abans es considerava no habitada, han descobert restes d'hàbitat i estructures corresponents a la primera edat del ferro i a l'època ibèrica. Aquestes troballes suggereixen que les àrees habitades s'estenia més enllà dels nuclis coneguts del Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac.
Entre els elements més significatius localitzats hi ha un fons de cabana complet de la primera edat del ferro. Aquesta és la primera vegada que es documenta un jaciment d'aquest període de manera íntegra al voltant d'Ullastret amb metodologia arqueològica moderna, tot i que ja existien indicis anteriors en altres emplaçaments com el Puig de Sant Andreu, l'Illa d'en Reixac i el Puig de Serra.
Aquestes restes han estat descobertes durant els treballs de modernització dels sistemes de regadiu de les comunitats de la presa de Colomers i del rec del Molí de Pals.
Les actuacions arqueològiques també han permès identificar noves restes a Llabià, la Tallada d’Empordà, Bellcaire d’Empordà i l'Escala. Aquestes inclouen un possible espai funerari i d'hàbitat altmedieval en jaciments amb ocupació contínua des del neolític final, així com sitjars, forns de calç i noves àrees properes a Empúries.
