L'empresari continua arrossegant l'estigma de ser el "dolent de la pel·lícula", associat al capitalisme salvatge i a la recerca exclusiva de beneficis, malgrat els esforços per tirar endavant els seus projectes.
Aquesta percepció contrasta amb la realitat de molts emprenedors, inclosos els membres de PIMEC Joves, que representen primeres, segones i terceres generacions que lluiten per mantenir negocis familiars o, simplement, guanyar-se la vida tan bé com poden.
La necessitat de fiscalitzar els processos empresarials és innegable, però les noves regulacions impliquen costos significatius. Recentment, l'ajornament del sistema de facturació digital Verifactu ha posat de manifest la despesa en nou programari i hores de gestió que suposa per a l'emprenedor.
Potser algú es preguntarà si tota aquesta teranyina burocràtica és per afavorir el sistema o per asfixiar qui l’alimenta.
A això s'hi suma la implementació del control horari, que sovint és rebutjat pels mateixos treballadors, i que també genera despeses i hores de gestió addicionals per a les empreses. Les darreres obligacions, com la transparència salarial i els plans d'igualtat o LGTBIQ+, continuen augmentant la càrrega administrativa i financera.
Aquesta cursa d'obstacles burocràtica fa qüestionar si el sistema afavoreix o asfixia el teixit empresarial. Si volem que sobrevisqui, potser caldria posar la lupa en com fer la vida una mica més fàcil als qui l'alimenten.
