Els tres quadres, aparentment inofensius, amagaven la droga sota una composició química inèdita a base de cocaïna barrejada amb una gruixuda capa de resina sintètica d'alta duresa, coneguda com 'epoxi'. Aquest mètode va permetre que la substància, de color negre i textura granulada, no reaccionés als reactius de detecció convencionals a la duana de l'aeroport.
La seqüència dels fets va començar a la Terminal 1 de l'aeroport del Prat durant un control rutinari de passatgers. Els agents de la Policia Nacional van sospitar d'un viatger que transportava els quadres a causa del seu pes desproporcionat i les “respostes incongruents” que va oferir sobre el motiu del seu viatge.
La cocaïna no presentava el color blanc ni l'olor característic de l'alcaloide, sinó que la substància era de color negre i amb una textura granulada molt fina.
Tot i que els tests ràpids van donar negatiu, l'experiència dels investigadors va ser crucial. Van intervenir els quadres i van informar el passatger dels seus drets, deixant-lo en llibertat a l'espera d'anàlisis més exhaustives. L'endemà, l'Institut de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona va confirmar la presència dels 15 quilos de droga.
Amb la confirmació, es va activar un dispositiu urgent. L'individu va ser localitzat i detingut a les 12:55 hores del mateix dia a l'aeroport de Madrid-Barajas, just quan intentava embarcar en un vol amb destinació a Colòmbia. Aquesta operació subratlla la creixent sofisticació de les xarxes de narcotràfic internacional.
