En l'últim any, el mapa elaborat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia ha incorporat una quarantena de nous punts, principalment a les zones de combat del Segre i de l'Ebre. Aquests llocs podrien contenir restes de morts en batalla, hospitals de campanya, assassinats a la rereguarda o afusellats per la dictadura franquista.
“"És una xifra bastant increïble, tenint en compte que l'any 2003 o 2004, quan només se n'havien documentat 17, es pensava que això es resoldria en un tres i no res."
La xifra de fosses va començar a créixer exponencialment a partir del 2017, amb la implementació del primer pla de recerca sistemàtica per part de la Generalitat. Tot i que s'han documentat més de mil fosses, es calcula que només es podrà intervenir en la meitat, ja que moltes han desaparegut, han estat edificades, vandalitzades o les restes van ser traslladades al Valle de los Caídos (actualment la Vall de Cuelgamuros) durant la dictadura, segons Francesc Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica.
La tasca d'exhumació, iniciada per la Generalitat republicana durant la mateixa Guerra Civil, s'ha accelerat en els últims nou anys, amb 113 fosses destapades, 60 de les quals entre el 2023 i el 2025. S'han realitzat intervencions en localitats com Ascó, Miravet, Gandesa, Ullastrell, la Bisbal de Montsant, Castellnou de Bages, Artesa de Segre i Abrera. Actualment, s'excaven fosses diàriament, sovint de manera simultània.
La prioritat en les excavacions es basa en la localització i documentació de les fosses, el risc de desaparició i, crucialment, la disponibilitat de mostres d'ADN de familiars per creuar amb les restes. Un exemple d'aquesta priorització és l'excavació de la fossa de repressió d'Abrera, on s'han recuperat 15 cossos de represaliats pel franquisme a finals del 2025. L'objectiu és retornar aquestes restes a les seves famílies, com es va fer l'any passat amb el soldat republicà Julio Lizana, enterrat al cementiri de Claravalls (Urgell) 87 anys després de la seva mort.
