La reivindicació dels bombers voluntaris de Catalunya per obtenir el reconeixement de la seva relació laboral amb la Generalitat guanya terreny, amb el suport de setanta-set municipis de vint-i-una comarques. Aquest suport institucional arriba poc abans que comencin els primers judicis col·lectius, previstos a partir del setembre i fins a l'estiu del 2027, arran de les demandes presentades contra el model actual.
L'associació Bombers Precaris en Lluita ha impulsat aquestes mocions, que demanen al Departament d’Interior garantir una cobertura efectiva de Seguretat Social i sanitària, el reconeixement dels accidents laborals i malalties professionals, i l'aplicació de la prevenció de riscos laborals. Els textos aprovats destaquen que els bombers voluntaris són "bombers integrals", assumeixen els mateixos riscs i tasques que els funcionaris, però denuncien una situació "profundament precària" i una "professionalització encoberta".
El suport prové de municipis de comarques diverses com l'Alt Empordà, el Pallars Sobirà, la Noguera, el Solsonès, la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Molts d'aquests municipis, petits i mitjans, depenen dels seus parcs de bombers voluntaris. També s'hi han adherit ciutats com Terrassa, Viladecans i Molins de Rei. Un total de divuit municipis amb parc propi o en la seva àrea d'influència han donat suport, així com altres amb parcs de bombers funcionaris.
La causa dels bombers voluntaris gaudeix d'un ampli consens polític, incloent-hi el PSC, partit que lidera el Departament d’Interior. Almenys trenta mocions s'han aprovat per unanimitat. Tot i que molts municipis són governats per ERC o candidatures locals, també hi ha batllies de Junts, el PSC i la CUP, entre altres. El suport del PSC és significatiu, ja que alguns batlles socialistes s'han desmarcat de la posició del govern central.
La situació actual es troba sota la lupa arran d'una macrodemanda presentada per més de quatre-cents bombers voluntaris. Argumenten que, malgrat la denominació, desenvolupen una activitat amb totes les característiques d'una relació laboral, especialment des del 2020, assumint les mateixes funcions, requisits i riscs que els bombers funcionaris sense els drets corresponents. Denuncien una "professionalització encoberta" i un "frau de llei" per part de la Generalitat.
Les principals reclamacions inclouen el reconeixement de la relació laboral, l'accés a la Seguretat Social, el tractament d'accidents laborals i malalties professionals, i l'aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals. El col·lectiu compara la seva situació amb la del "bomber rider", exigint drets laborals bàsics associats a les responsabilitats que assumeixen.
