La crisi de la “infanteria social” que sosté els pilars de l'Estat del Benestar s'agreuja a la comarca, amb professionals com metges d'El Prat i Sant Boi, docents de l'Institut Rubió i Ors i tècnics sanitaris que expressen un profund malestar. Aquest descontentament s'ha manifestat en vagues i protestes durant els últims cinc anys.
“"És com si et diguessin que no et serviran un bistec de vedella, que és el que vols, i que amb unes quantes pastanagues al plat ja en tindràs prou. Una presa de pèl, vaja."
Un dels punts de fricció és la manca de pressupost real per implementar les noves propostes de gestió. Per exemple, la incorporació de nutricionistes als ambulatoris no implica tracte directe amb pacients, sinó només suport per correu als metges, cosa que augmenta la càrrega de treball. A més, molts professionals amb 20 o 25 anys d'experiència afirmen cobrar menys de 2.000 euros al mes.
“"Quan critiques alguna cosa referent a la gestió, et responen amb allò que 'és que no teniu vocació'."
Aquesta situació ha generat un clima laboral de pressió intensa, on la resposta habitual dels superiors davant les queixes és l'apel·lació a la “vocació”, un mecanisme que els treballadors perceben com a xantatge emocional per justificar l'estancament professional i salarial, especialment en centres com el de Cornellà.
