Nascuda en una llar obrera, Frederiksen va destacar aviat en la política malgrat patir dislèxia i assetjament escolar. Va estudiar Administració i va obtenir un màster en Africanisme, però la influència del seu pare, sindicalista, la va portar a ingressar a l'ala juvenil socialista. Amb només 24 anys va ser escollida diputada i ràpidament va progressar fins a esdevenir ministra.
El seu estil polític, descrit com a «aristocràcia obrera», es caracteritza per una socialdemocràcia de caràcter dur, especialment en qüestions migratòries. Ha impulsat mesures com l'acord amb Ruanda per deportar immigrants i ha advocat a la Unió Europea per retallar l'estatut del refugiat polític. A més, ha prohibit el vel integral, la niqab i el burka en escoles i espais públics, defensant que no pot consentir l'opressió contra la dona.
La invasió de Groenlàndia per part dels Estats Units significaria la fi de l'OTAN.
Un dels reptes més grans de la seva gestió ha estat la defensa de la sobirania de Groenlàndia, l'illa més gran del món i territori autònom danès. Després que l'expresident Donald Trump expressés el seu desig de comprar l'illa, Frederiksen ho va rebutjar categòricament. Davant la insistència de Trump i les amenaces d'invasió, la primera ministra va tensar la corda al màxim, aconseguint que la majoria de groenlandesos reconsideressin els seus vincles amb Dinamarca.
Aquesta crisi geopolítica ha posat de manifest la importància estratègica de Groenlàndia, rica en terres rares i clau per a la ruta de l'Àrtic. Malgrat els acords posteriors entre l'OTAN i els EUA per al desenvolupament miner, Frederiksen ha aconseguit mantenir la posició danesa, assegurant-se el suport de la població local gràcies als generosos subsidis i l'adhesió a la Corona danesa.
