L'estudi, que ha durat dos anys i ha estat impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica, posa de manifest que els pacients psiquiàtrics van ser un dels col·lectius més desprotegits i oblidats del conflicte. La recerca va començar fa gairebé dues dècades, quan Carles Serret, historiador i responsable de l'Arxiu Municipal de Sant Boi, va detectar un augment significatiu de defuncions al psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat en revisar la documentació del cementiri.

Les dades recollides confirmen que la situació no es va limitar a Sant Boi, sinó que es va replicar en altres grans centres com el de Salt, el Mental de Sant Andreu, el Sanatori Mental Municipal i el Pere Mata de Reus. La manca d'aliments i recursos sanitaris va ser una constant, especialment a partir de 1937, amb informes que documenten situacions de desnutrició i dificultats greus en el subministrament.

La sobrepoblació va agreujar encara més la crisi humanitària. A partir de 1938, centres com el Sanatori Mental de Barcelona o el de Reus van ser desallotjats per convertir-se en hospitals militars, traslladant els pacients a altres institucions ja saturades. Aquesta concentració de persones, sumada a la priorització de subministraments cap al front, va provocar un col·lapse generalitzat i un increment sobtat de la mortalitat.

L'objectiu de l'estudi és reparar i visibilitzar aquests fets, que han romàs invisibles durant anys, i contribuir a reduir l'estigma associat a la salut mental. A Sant Boi, on es van registrar 3.160 morts en tres anys i hi ha una gran fossa comuna, es preveu la instal·lació d'una placa de reconeixement. Aquesta iniciativa busca dignificar la memòria dels interns oblidats i oferir una resposta a les famílies que durant dècades han viscut amb el silenci d'aquesta part de la seva història.