El cel català es va il·luminar breument aquesta nit a causa de la presència d'un superbòlid. La bola de foc, resultat de la fragmentació d'una roca a hipervelocitat en entrar a l'atmosfera terrestre, va ser detectada al voltant de les 2:30 hores. Fonts de la xarxa d'Investigació de Bòlids i Meteorits (SPMN), coordinada per l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC), van confirmar l'esdeveniment.
Segons Josep M. Trigo i Rodríguez, investigador científic de l'ICE-CSIC, un bòlid és el fenomen lluminós causat per l'ablació d'una roca provinent de l'espai interplanetari. La diferència amb un meteorit rau en si la roca arriba a la superfície terrestre després de sobreviure a l'entrada atmosfèrica.
Aquests fragments, coneguts com a meteoroides, es desplacen a velocitats extremes. Quan la Terra els intercepta, la interacció amb l'atmosfera genera un rastre lluminós anomenat meteor. Els meteors més brillants reben el nom de bòlids, i el seu estudi permet reconstruir trajectòries i localitzar possibles caigudes de meteorits.
El superbòlid d'aquest dijous va ser captat per una desena d'estacions de videodetecció a Catalunya i València, incloent-hi punts com Pic Bartolo, Breda-Girona, Catarroja-València, Esparreguera, Folgueroles, Gavà-Colomeres, l'Observatori del Montsec, l'Observatori de Pujalt, Sant Fost de Campsentelles, Sant Mateu i Vallirana. També va ser registrat per l'estació francesa FRIPON de Marsella.
El doctor Trigo i Rodríguez ha detallat que la velocitat d'entrada a l'atmosfera va ser d'aproximadament 140.000 quilòmetres per hora. Aquest tipus d'esdeveniment lluminós, classificat com a superbòlid, és poc freqüent i pot ser visible només unes quantes vegades a l'any a la península Ibèrica.
La Xarxa d'Investigació de Bòlids i Meteorits, amb més de 30 anys d'història, és un projecte de ciència ciutadana que ha permès recuperar tres meteorits. Segons Trigo, abans de la seva tasca, feia 57 anys que no se'n recuperava cap a la regió.
