Durant el conflicte, els republicans van dur a terme una reescriptura de la toponímia, un fenomen que el catedràtic de Geografia de la Universitat de Barcelona, Joan Tort, descriu com a habitual en processos revolucionaris. Aquesta iniciativa va afectar principalment els noms amb connotacions religioses, com Sant Feliu de Guíxols, que va passar a ser simplement Guíxols, o aquells vinculats a dominis senyorials, com Molins de Rei, rebatejat com a Molins de Llobregat.
“"La substitució de la toponímia vigent per una de nova és habitual en processos revolucionaris i quan hi ha canvis en el règim polític."
Els canvis inicials, impulsats pels comitès populars en un context de "agitació i desgovern" després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, es van realitzar sense una regulació clara. No va ser fins a l'octubre de 1936 que la Generalitat republicana va intervenir, establint que els ajuntaments havien d'aprovar els canvis, els quals posteriorment requerien la validació del Consell de la Generalitat.
Els criteris per als nous noms incloïen la supressió de "Sant" o "Santa", la incorporació d'elements geogràfics (com Puigsacalm per Sant Privat d'en Bas) o referències històriques (com Empori per Sant Pere Pescador). Un exemple destacat de la inventiva i improvisació va ser el canvi de Sant Boi de Llobregat a Vilaboi, un nom que, segons Tort, "sona a invenció" i reflecteix la manca de planificació en molts casos.
Amb la victòria del bàndol nacional l'abril de 1939, els 124 canvis de nom van ser declarats nuls. Molts municipis van recuperar les seves denominacions anteriors, però alguns van ser castellanitzats pel règim franquista. Així, Vilaboi va tornar a ser Sant Boi de Llobregat, però posteriorment es va convertir en San Baudilio de Llobregat. De manera similar, Sant Cugat del Vallès, que havia estat Pins del Vallès, va passar a ser San Cucufate del Vallés.
Aquest episodi, sovint poc conegut, forma part de la història dels perdedors de la guerra i va ser un canvi profund però de curta durada, seguit per un llarg període de silenci durant el franquisme. Malgrat això, alguns municipis, després de la mort de Franco, van decidir recuperar oficialment els noms adoptats durant l'etapa republicana, com Bellaguarda o Vilanova del Vallès.
