Els fets es remunten a la nit del 23 d'agost de 2020, quan la noia, veïna de Banyeres del Penedès, es va desplomar prop de l'institut de l'Arboç mentre s'acomiadava d'uns amics. Tot i que va rebre maniobres de reanimació per part de familiars, la falta d'un desfibril·lador extern automàtic (DEA) va impedir, segons la família, una intervenció més efectiva.
La demanda sosté que ni el vehicle de la Policia Local ni els efectius de Protecció Civil disposaven de l'aparell en el moment de l'incident. Segons la versió familiar, el primer desfibril·lador no es va aplicar fins 20 minuts després de l'avís al 112, quan van arribar els equips del SEM, malgrat que la jove va recuperar el pols dues vegades durant la reanimació manual.
“"Es podia haver salvat. Si hi hagués hagut un desfibril·lador, les possibilitats haurien estat molt més altes."
Per la seva banda, el consistori de l'Arboç defensa que el municipi comptava amb quatre dispositius situats a la Casa de Cultura, el camp de futbol, el poliesportiu i un vehicle policial. El judici està previst per al pròxim dimarts a Tarragona, on es dirimirà la responsabilitat patrimonial de l'administració local en aquest tràgic succés.
