Les anàlisis històriques, tècniques i científiques realitzades, incloent-hi proves al Museo del Prado, han permès avançar gairebé dos segles la datació tradicional dels gegants, que fins ara se situava l'any 1827.
La investigació conclou que els caps originals provenen de figures religioses que formaven part del retaule major de l'església de Sant Julià de l'Arboç, una obra encarregada a l'escultor Domènec Rovira el Major entre els anys 1670 i 1678.
Aquestes peces van sobreviure a la destrucció del retaule durant la Guerra del Francès i es van reutilitzar cap al 1827, transformant-se d'elements religiosos en festius.
El projecte de restauració ha revelat que la geganta, coneguda com “la geganta dels sis rostres”, conserva un 75% de la seva estructura de fusta original, mentre que el gegant és una peça totalment original, incrementant el valor patrimonial del conjunt. El projecte ha estat impulsat per l'Ajuntament de l'Arboç amb la col·laboració de la Colla de Gegants i Nans i la Generalitat de Catalunya.
